dissabte, 20 de setembre del 2008

els ingenus 90

Ouoooo, mireu mireu que he trobat, amagat en una capsa de rampoines varies, quines perles impreses en paper continu de forats en una impressora d'aquelles d'agulles (quin soroooll).
Existeix la generositat entesa com a tal? O És només una abstracció imaginaria per a poder suportar sense càrrecs de consciència (qui encara sigui capaç de tenir-ne) la societat on vivim? A veure, quan algú fa un favor desinteressat, ho fa perquè de veritat li surt així?, per sentir-se millor? perquè en té ganes? perquè l'altre li doni les gràcies? perquè l'altre tingui un bon feeling amb ell?
Joder, als meus 20 anys ja hauria d'haver llegit a Nietzsche, oi?


Ah calla, espera que n'hi ha més d'aquest tema, devia ser l'època quan a filosofia varem estudiar-lo:
No existeix la generositat pura sota cap concepte, tot el que fem per als altres ho fem per a nosaltres mateixos, Actuem provocant la felicitat o el benestar de l'altre per a sentir aquest benestar en nosaltres. Necessitem de la felicitat de l'altre per poder ser feliços i així mateix es tradueix en l'amor.
"Estupendu"

N'hi ha més, jijiji:
La intimitat del fet d'escriure; si estic sola en sóc capaç, en canvi no em surt res de bo quan tinc gent al costat.
Uuau quanta inseguretat.

I seguia reflexionant sobre l'escriptura:
Els resultats depenen del medi d'on surten. Independentment que vulguis un mateix resultat si l'entorn És canviant el resultat també. (...)
Obvi i aplicable a un munt de conceptes.

Aquest trosset m'ha encantat:
(...) M'acaben de treure del bar de la facultat. han tancat el bar i van a netejar-lo. No perquè m'hagi portat malament i ara em treguin. (ho explico perquè és la sensació que dóna si no ho remarco).
Ara començaré a llegir el que he escrit fins ara a veure que tal.Ho acabo de llegir i aquesta frase del final sobra. (em dóna aquesta sensació, però ho deixaré perquè s'entengui el que ara hi acabo d'escriure).
He fet un altre "tachon". Ho poso per què quan ho passi a net en quedi constància malgrat no es vegi. (...)


Veieu que be? escriptura en temps real: això passa això escric. Suposeu que no estava fent campana per fer aquests experiments "paraulístics"? Ingenus. Coses pitjors he fet quan no anava a classe.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Mireia


Ja ho veus, aquest és un dibuix fet el 1998, just quan tu ja eres responsable dels teus actes, podies votar i veure pelis prohibides.
És un dibuix que porta uns quants anys anant sempre amb mi, a cada trasllat (en porto 5 ja), guardat amb cura en una de les meves enormes carpetes de dibuix.
No l'he penjat mai a cap de les cases on he viscut. No era per a mi. Potser per que està suggestionat per una foto publicitària d'una roba interior de marca o d'un perfum "xic" (ara per variar no me'n recordo) i a mi aquestes coses no em van gaire, ja ho saps. Però el resultat m'agradava i m'agrada molt, així que no el penjava a casa però tampoc el podia llençar ni donar a qualsevol.
Normalment deixo triar entre diferents dibuixos escollits, però aquest cop no.
Ara que marxes, ara que sé que és per a tu, ho tinc clar.
Et dono un tros petit de mi.
SORT SALUT, PELES i un petó.